Aquest mes, l’hivern entra a l’aula a través de l’art, de la mà de Claude Monet i de la seua manera tan especial de mirar la natura. Els seus paisatges hivernals, com Neu a Argenteuil, ens conviden a parar, a observar amb calma i a descobrir que fins i tot en els tons freds hi ha llum, emoció i bellesa. Aquesta mirada sensible connecta de manera molt natural amb la infància, que aprén explorant, sentint i deixant-se sorprendre.
Claude Monet pintava allò que sentia quan observava el món que l’envoltava. Li interessaven els petits canvis de la llum, els reflexos de l’aigua, els matisos del cel en cada estació. A partir de les seues obres, l’hivern es presenta a l’aula com una experiència viva. Es parla del temps, de la roba que utilitzem, dels canvis que es produeixen a l’entorn quan fa fred, sempre des d’allò proper i quotidià, acompanyats d’imatges, música i moments compartits.
Al llarg d’aquestes setmanes, l’aula es transforma en un paisatge hivernal que es pot tocar, mirar i escoltar. El gel, la neu i l’aigua es converteixen en protagonistes. Observar com el gel es fon a poc a poc, com la sal el transforma o com l’aigua canvia de color en barrejar-se amb diferents tons de blau permet descobrir processos naturals d’una manera senzilla i significativa. No es tracta d’explicar, sinó de viure l’experiència i deixar que la curiositat faça el seu camí.
La llum i les ombres també tenen un paper molt important. A través de teatres de llum, taules lluminoses i espais tranquils, es creen ambients que conviden a la calma i a l’atenció. Les llums suaus, la música relaxant i els materials delicats generen una sensació de benestar que ajuda a sentir-se segur, a explorar amb confiança i a gaudir del moment present.
L’hivern també es viu amb el cos. Les propostes sensorials ofereixen diferents textures: cotó que simula la neu, arròs i arena que llisquen entre els dits, teles suaus, superfícies fredes o blanetes. Caminar per un camí sensorial, manipular safates o crear xicotets mons hivernals permet conéixer l’entorn a través del tacte i el moviment. En la infància, aprendre és experimentar, i experimentar és sentir.
La creativitat apareix sense models tancats ni resultats esperats. Pintar amb globus, estampar, rodar, fregar, crear collages o paisatges d’hivern dona espai a l’expressió personal. Cada gest és vàlid, cada empremta té valor. Allò important no és l’obra final, sinó el procés, el gaudi i la llibertat de crear sense judicis.
Aquest projecte també posa una atenció especial en l’àmbit emocional i social. Es celebra el Dret a l’amor, es comparteixen jocs i es creen moments d’encontre que enforteixen els vincles. El Carnestoltes es viu d’una manera molt especial gràcies als tallers familiars que es realitzen a l’escola per elaborar les disfresses. Aquests espais es converteixen en moments de trobada, on s’intercanvien paraules, idees i somriures, on les mans treballen juntes i on, a poc a poc, ens anem coneixent un poc millor. La disfressa deixa de ser només allò que es porta posat per convertir-se en una experiència compartida, construïda entre escola i famílies.
Treballar l’hivern a través de l’art permet unir emoció, creativitat i descoberta d’una manera natural. L’hivern s’observa, es toca, s’escolta i es sent. I l’aula es converteix en un lloc on créixer amb calma, on aprendre des de l’experiència i on mirar el món amb sorpresa, sensibilitat i ganes de descobrir, tal com ho feia Monet davant dels seus paisatges.