Juny marca l’inici del compte enrere per al final de curs. Algunes famílies ja estan organitzant les
vacances, altres es preparen per tancar una etapa. Però, mentre tot això passa, hi ha alguna cosa
que continua sent tan important com al setembre: les rutines. Eixes xicotetes accions que repetim
cada dia —com rentar-se les mans, dormir a la mateixa hora o arreplegar les joguines— són molt
més que hàbits; són una base segura sobre la qual els xiquets i xiquetes construeixen el seu
desenvolupament.
Durant els primers anys de vida, les rutines aporten estructura, anticipació i estabilitat emocional.
Els ajuden a entendre què passa al llarg del dia, a predir què ve després i a guanyar confiança en
si mateixos. Establir i mantindre hàbits de son, higiene, alimentació o control d’esfínters no és
només una qüestió pràctica; és una manera de cuidar el seu benestar integral.
Un dels exemples més clars és el son. Dormir bé no només permet descansar: durant el son es
consoliden aprenentatges, es regula l’estat d’ànim i es reforça el sistema immunològic. A l’escola
respectem els ritmes de cada menut, adaptant els moments de descans a les seues necessitats. I
a casa, seguir rutines suaus com una cançó, un conte o una llum tènue pot marcar la diferència.
Mantindre horaris similars durant l’estiu ajuda a que la tornada al setembre siga més amable i
evita desajustaments innecessaris.
Un altre hàbit essencial és l’alimentació. Menjar junts, en un entorn tranquil i sense presses,
fomenta l’autonomia, el llenguatge, la socialització i, per descomptat, bons hàbits alimentaris. A
l’escola infantil animem els xiquets i xiquetes a participar en aquest moment: rentar-se les mans,
esperar el torn, usar coberts, provar sabors nous… Tot això es pot mantindre a casa durant les
vacances: cuinar en família, anar al mercat, implicar-los en la preparació dels aliments. Quan
gaudeixen del procés, no només s’alimenten, sinó que creixen en autoestima.
La higiene personal també forma part del dia a dia tant a l’escola com a casa. Rentar-se les mans
després d’anar al bany, netejar-se el nas o raspallar-se les dents són rutines que reforcen la cura
del cos i l’autonomia. No es tracta que ho facen tot perfecte, sinó que se senten capaços. L’estiu
ofereix molts moments per a reforçar aquests aprenentatges jugant, cantant o simplement
acompanyant sense presses.
I no podem oblidar el procés de control d’esfínters. El bon temps porta moltes famílies a
plantejar-se la retirada del bolquer. Des de l’escola acompanyem aquest moment com el que és:
un procés maduratiu que requereix respecte i observació. Quan els menuts mostren senyals com
mantindre el bolquer sec durant més temps, avisar quan fan pipí o voler usar l’orinal, es pot
començar. Però sense pressions, sense càstigs i sense comparacions. És important que família i
escola anem de la mà, perquè oferir un entorn coherent i afectuós facilita molt aquest pas tan
important.
Ara bé, què passa quan arriba l’estiu i aquestes rutines es trenquen o es flexibilitzen? És natural
que canvien els horaris, els espais i les dinàmiques, però mantindre una certa estructura ajuda els
xiquets i xiquetes a no perdre els avanços aconseguits. No cal seguir el mateix horari del curs,
però sí conservar moments reconeixibles: una hora estable per alçar-se, espais de joc tranquils a
la vesprada, una rutina abans d’anar a dormir… Tot això contribueix a que, encara que canvie
l’entorn, ells i elles continuen sentint-se segurs.
A més de rutines, els xiquets i xiquetes necessiten límits clars, però sempre des del respecte i
l’afecte. Validar les seues emocions, ensenyar-los a expressar-les i oferir alternatives els ajuda a
créixer amb seguretat. A l’escola fem servir contes, jocs i paraules que també es poden traslladar
a casa. Educar amb calma no significa permetre-ho tot, sinó acompanyar amb coherència i
empatia, enfortint el vincle en cada situació quotidiana.
