Després d’aquest primer mes en què hem acompanyat amb calma el procés d’adaptació, sentim
que el grup està preparat per a iniciar una etapa nova. Ara que les rutines es viuen amb més
seguretat i els espais comencen a sentir-se com a propis, volem compartir la proposta que guiarà
el nostre curs: cada mes explorarem una artista diferent a través del joc sensorial,
l’experimentació i la curiositat, sense buscar resultats concrets ni explicacions tècniques, sinó
vivències.
Comencem este recorregut amb Joan Miró i la seua obra “El carnaval d’Arlequí“. Ens semblava una
manera simbòlica i bonica d’inaugurar el projecte: un quadre ple de moviment, formes que es
transformen i colors que es relacionen entre si com si tot estiguera celebrant alguna cosa nova.
Esta idea encaixa molt bé amb el moment que vivim a l’escola, quan ja hem deixat arrere la
incertesa de l’inici i el grup comença a obrir-se al que passa al seu voltant. A més, la tardor ens
oferix un context perfecte per a acompanyar esta proposta: els canvis a l’entorn, els colors que
apareixen, les sensacions que porta l’oratge i la idea que cada transformació es pot viure com un
començament.
Al llarg del mes presentarem materials inspirats tant en els tons propis d’esta estació com en els
colors característics de Miró. No reproduirem l’obra, sinó que l’utilitzarem com a punt de partida
per a provocar exploracions a través de la vista, el tacte, el so i el moviment. Algunes propostes
naixeran de l’observació del quadre, altres d’una cançó inspirada en ell, i altres del joc lliure amb
elements que recorden les seues formes i traços. Hi haurà moments de manipulació, de calma,
d’imaginar, de moure’s per l’espai o simplement de mirar.
No busquem que les criatures entenguen qui és Miró ni què volia expressar, sinó oferir
experiències que els permeten descobrir, sentir i interpretar a la seua manera. L’art a estes edats
no es viu des del resultat, sinó des del que passa mentre ocorre. Per això no hi haurà fitxes ni
tasques tancades, sinó invitacions que cadascú podrà acceptar com necessite. A vegades la
resposta serà tocar, altres moure’s, altres preguntar o observar sense intervindre. Tot tindrà valor.
Miró serà només el començament. El mes que ve arribarà una altra artista, i amb ella noves
formes d’explorar, sempre des de la mateixa mirada respectuosa i oberta al que el grup necessite.
L’important no és el resultat de cada proposta, sinó el recorregut que anem construint entre totes
i tots, a poc a poc, en un ambient on l’art no s’explica: es viu.
Seguirem observant, acompanyant i gaudint d’esta etapa que acaba d’obrir-se, amb la
tranquil·litat de saber que el que naix ara es construïx sobre el vincle, la confiança i la presència
que hem teixit durant estes primeres setmanes. Ací comença el nostre “carnaval” menut, fet de
descobriments quotidians, materials que conviden a explorar i mirades que troben significat
sense necessitat de paraules.
