Durant els primers tres anys de vida, el cervell es desenvolupa a una velocitat sorprenent. En aquest període es formen la majoria de les connexions neuronals que seran la base per a l’aprenentatge, el llenguatge, la memòria i la capacitat de relacionar-se. Per això, tot el que ocorre en aquests primers anys deixa una empremta important. I una de les formes més potents d’afavorir aquest desenvolupament és a través del joc sensorial no estructurat.
Aquest tipus de joc es basa a oferir als més menuts materials que els permeten explorar lliurement amb els sentits: tocar, olorar, mirar, escoltar, fins i tot provar (sempre de manera segura). No hi ha una manera correcta de jugar ni instruccions a seguir. El més important és deixar que cada xiquet o xiqueta experimente al seu ritme, descobrisca pel seu compte i prenga decisions sobre què fer amb el que té davant.
Els beneficis d’aquest joc són molts. A través de l’exploració sensorial, la infància aprén a conéixer l’entorn, desenvolupa la coordinació i la motricitat, desperta la curiositat i comença a entendre com funciona el món. A més, aquest tipus de joc ajuda a que cada persona menuda se senta capaç, ja que li permet prendre decisions, resoldre xicotets reptes i desenvolupar autonomia.
Una dada molt interessant és que, segons estudis recents, al voltant del 85 % del desenvolupament del cervell ocorre abans dels tres anys. Això vol dir que cada experiència sensorial, per senzilla que semble, pot tindre un gran impacte. Per això, no cal comprar joguets cars ni omplir la casa de materials educatius. El que realment importa és el tipus d’experiències que s’oferixen.
A casa, és molt fàcil incorporar aquest tipus de joc amb objectes quotidians. Per exemple, es pot preparar una safata amb arròs, llentilles o pasta crua per a explorar textures. També es poden usar caixes buides, culleres, draps, taps o esponges. Fins i tot un bol amb aigua i unes pedres pot ser una gran aventura sensorial. Tot això, sempre amb supervisió i assegurant-se que els objectes no representen cap perill.
A més de ser una manera d’aprendre, el joc sensorial sense estructura també és una oportunitat per a enfortir el vincle familiar. No cal dirigir el joc, només observar, acompanyar i compartir eixe moment amb calma i sense presses. Això transmet seguretat, fomenta la confiança i permet que cada xiquet o xiqueta descobrisca pel seu compte el que li agrada i com enfrontar-se a nous desafiaments.
Animem totes les famílies a provar, a embrutar-se les mans, a deixar que el joc fluïsca. No cal tindre molt, només un poc de temps, ganes i la disposició per a deixar que cada menut o menuda construïsca el seu propi camí d’aprenentatge a través del joc.