Hi ha festes que no només se celebren: es senten. La Magdalena és una d’elles. Durant aquests dies, Castelló s’ompli de llum, música, pólvora i tradició. Els carrers canvien, l’ambient es transforma i la ciutat recorda els seus orígens. I, com no podia ser d’una altra manera, a l’escola també hem volgut viure esta festa tan especial.
La Magdalena té el seu origen en la fundació de Castelló. Segons conta la tradició, fa molts segles les persones que vivien al turó de la Magdalena van decidir baixar a la plana per fundar la ciutat en el lloc on hui es troba. Este moment històric es recorda cada any amb la Romeria de les Canyes, un dels actes més representatius de les festes. Per això, la Magdalena no és només una celebració: també és una manera de recordar d’on venim.
A l’escola hem volgut acostar esta tradició a la infància a través de l’experiència. Perquè les festes s’entenen millor quan es viuen amb el cos, amb els sentits i amb l’emoció.
Un dels moments més simbòlics va ser la nostra xicoteta romeria. Vam eixir al pati i vam fer un recorregut junts, recordant el camí que cada any recorren tantes persones durant la Romeria de les Canyes. El passeig va acabar a l’ermita de la Magdalena, una xicoteta ermita feta a mà que havíem preparat prèviament. Arribar fins allí va convertir el recorregut en un moment molt especial, ple de curiositat i emoció.
Un altre dia molt esperat va ser el dedicat a la vestimenta tradicional. Molts xiquets i xiquetes van vindre a l’escola amb la camisa negra i el mocador blau i blanc de la Magdalena. Veure l’aula plena d’estos colors tan característics de la festa va crear un ambient molt especial, com si una xicoteta part de Castelló haguera entrat a l’escola.
La creativitat també va tindre un paper important amb la creació de gaiates per al concurs familiar. Les famílies es van implicar amb molt d’entusiasme elaborant propostes molt variades i originals. Algunes tenien llums, altres estaven fetes amb materials reciclats i altres destacaven pels seus colors i detalls.
Després vam dedicar un temps a observar totes les gaiates amb atenció. Cadascuna tenia alguna cosa especial que descobrir. Després d’esta observació vam realitzar una votació que va tindre un significat important per a tots. La gaiata guanyadora va rebre com a premi un conte, un xicotet reconeixement que va omplir d’il·lusió la família participant.
La mascletà tampoc podia faltar en la nostra setmana de Magdalena. Per recrear este so tan característic vam utilitzar botelles plenes amb diferents materials. En colpejar-les contra el sòl es generaven ritmes intensos que recordaven l’ambient festiu d’estos dies. Va ser una activitat plena d’energia que va despertar molta curiositat.
També vam realitzar una proposta creativa relacionada amb la tradició: l’elaboració de roscos de Magdalena amb pasta de sal. En este cas no es tractava de cuinar per a menjar, sinó de crear un element decoratiu. Amassar, donar forma al rosco i decorar-lo va permetre experimentar amb les mans mentre connectàvem amb un dels símbols més coneguts de la festa.
Durant tota la setmana l’escola s’ha anat transformant a poc a poc. Entre tots hem decorat els espais amb masclets, dibuixos de gaiates i l’ermita de la Magdalena, creant un ambient que ens recordava constantment que estàvem celebrant alguna cosa important.
I, per descomptat, la música de Magdalena ens ha acompanyat en molts moments del dia, omplint l’aula d’alegria i mantenint viu l’ambient festiu.
Al final, el més bonic no ha sigut només tot el que hem fet, sinó tot el que hem compartit. Perquè les tradicions tenen sentit quan es viuen junts. I veure com l’escola i les famílies s’impliquen per transmetre-les a la infància és, sens dubte, una de les formes més boniques de mantindre-les vives.